De la por i el silenci quotidià

A l'estació dels Catalans... Potser a punt de fer-se fosc. Cadascú arribava en petits grupets... Hi vaig anar al sortir del taller amb un company de feina i amb un altre de Comissions. Vam caminar fins el pas a nivell... La gent pujava per la Rambleta, alguns per la via (saltaven la valla); ...i altres per l'estació... Llavors venia un tren cada hora. Tots érem al mig de la via... En coneixia un parell o tres de Comissions... van venir el grisos, hi havia mànegues d'aigua. Només arribar allà tothom agafava les pedres i se les guardava.

La policia no podia entrar a la via...Hi havia les mànegues d'aigua i la policia també anava a cavall amb uns “vergajos” aixi de llargs, de més d'un metre, per poder agredir la gent des de dalt del cavall. La gent va començar a tirar pedres i la via va quedar gairebé pelada... i després a córrer avall a tota merda...

A mi no em va tocar el rebre, però sé que a algú si que li va tocar. Vaig baixar cap avall, i cap a casa. L'endemà ho vaig parlar amb algú, però quan menys parlaves millor, hi podia haver un xivato...

I també en vas tirar, de pedres?

Jo no vull dir si en vaig tirar o no.

Joan

Com en aquest cas, el meu pare m'explica, de tant en tant, algun breu episodi d'encontre amb forces repressores, ja sigui com assistent a alguna concentració, com espectador d'algun fet violent o com a subjecte d'algun tipus de control per part de les forces de l'ordre establert. En parla amb molt de silenci.

A mi em fascina la integració de la por en la vida quotidiana de les persones anònimes que, com ell, van viure durant aquells anys.

És una por que transforma els records i els modela. És una por amb la qual molts homes i dones vivien quotidianament i que adoptava formes de silenci, cautela, desconfiança. Era la por de l'”ai al cor” d'amics i familiars d'aquells individus que s'exposaven obertament, però també d'aquells que feien tard algun dia a l'hora sopar. És una por que estava instal·lada a tantes i tantes cases, implícita, invisible, interioritzada en la vida quotidiana entre hàbits i costums.

Roser López Monsò